L’altre dia estava llegint una entrevista que li havien fet a una professora d’Economia de la Universitat d’Alacant, i en ella aquesta professora deixa molt clar que és impossible entendre els excessos comesos pels directius de la CAM sense tenir en compte el seu revers polític..la CAM estava al servei del PP…
El PP era el que manava en la caixa, i era el que posava a la seua gent al capdavant de l’entitat a canvi la CAM recolzava a la Generalitat, així no es criticava ni es controlava, però el més curiós de tot és que les actes es remetien al Banc d’Espanya entitat que en teoria té autonomia pròpia, la realitat és una altra, és totalment depenent del govern central, PSOE Zapatero . Mai va haver-hi cap reacció per part del Banc d’Espanya. Segons el govern central la supervisió de la CAM corresponia a l’Institut Valencià de Finances (IVF) i per al govern de la Generalitat aquesta supervisió corresponia al Banc d’Espanya. Cap d’ells va fer absolutament gens, van consentir contractes blindats per als directius de l’entitat, indemnitzacions milionàries que espanten i rendes vitalícies.
Cinc dels membres de la cúpula de la CAM s’han repartit 15,5 milions d’euros en prejubilacions, a més d’una renda vitalícia de 360 mil euros, sense explicar que a més la CAM va prestar 30 milions d’euros al cap de la seua comissió de control i en els anomenats préstecs blans només el que s’ha concedit als membres del Consell de la CAM en els últims anys sumisca més de 161 milions d’euros . Ara ningú assumeix la responsabilitat de l’ocorregut, i molt menys es pensa en la possibilitat que es retorne els diners, el forat està ací.
L’ocorregut amb la CAM és un clar exemple de la pèssima gestió de Camps al capdavant del govern valencià i de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del govern d’Espanya..
Ara li ha tocat al Banc de València, s’evidencia una pèrdua total i absoluta del capital valencià .
La CAM, BANCAIXA, BANC DE VALÈNCIA, sense comptar amb la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana valenciana.
El què queda clar, Camps no solament va acabar amb els zaplanistes , sinó també amb la forma de finançament de la Comunitat Valenciana.
A Gandia, Torro és un clar deixeble del campsisme.
Hi ha un llibre de Saramago anomenat ..Assaig sobre la lucidesa..l’autor planteja una situació curiosa, durant les eleccions municipals en una ciutat sense nom la majoria dels seus habitants decideixen individualment exercir el seu dret al vot d’una manera inesperada, votar en blanc, davant aquest fet el govern de la ciutat decideix repetir les eleccions una setmana després i el vot en blanc augmenta, resultant ser d’un 83%. Aquest llibre és una reflexió sobre el sistema democràtic i les actituds dels governants.
Espere que prompte aparega un partit polític que de debò represente aquest centre liberal tan necessari per a la vida política i que els ciutadans tornen a creure en la política i en els polítics.
Nanda Llacer
Plataforma de Gandia
