L’escriptor i lletrista d’OBRINT PAS participa en la projecció i debat del documental d’Amanda Gascó. Dijous 29 de desembre 19:30h Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. Entrada lliure. [FESTIVERN CULTURAL]
Després de la projecció, hi haurà un debat on junt a Sarrià intervindran Amanda Gascó (directora) i Diego Gómez (mestre i expresident d’Escola Valenciana)
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en valencià a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental. El film retrata la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles. Una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, Mar Iglesias; el cantant i lletrista d’Obrint Pas, Xavi Sarrià; un dermatòleg de l’Hospital General de Castelló, Gerard Pitarch; una romanesa valencianoparlant, Dariana Groza, i el mestre d’infantil i expresident d’Escola Valenciana Diego Gómez posen rostre a l’estat de salut del valencià.
El documental “Una llengua que camina”, s’ha projectat aquesta vesprad dins dels actes culturals [LA COTORRA DE LA VALL]
30/12/2011 at 12:14 AMLa secció cultural del Festivern ha projectat a la Casa de la Cultura el documental “Una llengua que camina”, un acte presentat per Pilar Altur, regidora d’Educació i Josep LLàcer, regidor responsable de promoció del valencià.
El documental està coproduït per VilaWeb i TV3, fa balanç de vint-i-cinc anys d’ensenyament en la nostra llengua al País Valencià a partir de la història de cinc personatges.Ha estat dirigit per Amanda Gascó i Xavi Sarrià, un dels protagonistes del film, a més del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i de representants de les empreses coproductores, VilaWeb i TV3 (vídeo).
“Una llengua que camina” narra les vivències de cinc personatges: Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas; Diego Gómez, mestre i ex-president d’Escola Valenciana; Mar Iglesias, professora de periodisme de la Universitat d’Alacant; Dariana Groza, romanesa catalanoparlant; i Gerard Pitarch, dermatòleg a la Plana Alta i que porta les filles a les línies d’ensenyament en català.
El documental fa balanç d’un quart de segle d’ensenyament en la nostra llengua al País Valencià, en un moment de greus atacs al català. El punt de partença és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d’octubre de 2010 a València, que cloïa les celebracions dels vint-i-cinc anys de Trobades d’Escoles en Valencià. Aquestes Trobades d’estima per la llengua, les porta a terme, des de fa un quart de segle, Escola Valenciana.
En acabar la projecció, i al llarg del debat s’ha parlat de la necessitat de fer un dibuix d’una part del nostre país, eixe que és sovint invisible en alguns punts del nostre territori i que és un gran desconegut per a amples zones on es parla la mateixa llengua.
També s’ha parlat dels moviments cívics de defensa de la llengua i en concret d’Escola Valenciana, una entitat que ha treballat per la dignificació de la nostra llengua, fent una tasca que mai no han fet els responsables polítics.
El document, com deia Sarrià, calia perquè es veiés que hi ha una generació de valencians educats en la nostra llengua i que són els que ara transformen el País Valencià des de baix i hi aporten normalitat.
El documental mostra com ha estat l’ensenyament i la perseverança dels moviments cívics qui ha aconseguit que es mantinga la flama de l’ensenyament en les escoles i instituts i eixa implantació no és òptima perquè el govern autonòmic l’entrebanca contínuament.
El que resulta més paradoxal és que un documental com aquest no es puga veure al País Valencià a través de la televisió pública valenciana.