Des de l’organització de La Gira i el Feslloch han confirmat que, de moment, la seua celebració no corre perill. Els dos darrers anys per estes dates se celebrava a tot el territori valencià el So de Sons, un circuit de música en valencià que cercava professionalitzar uns músics massa acostumats a no cobrar pels seus “bolos”.
El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya, però, ha fet desaparèixer els 70.000€ de subvenció que permetien la celebració dels seus 42 concerts.
El projecte del So de Sons s’enlairava a principis de 2009. Va ser llavors quan Carles Llinares i el seu equip començaren a organitzar els concerts de la que seria la primera edició del circuit de música en valencià. El projecte semblava consolidar-se amb una segona edició -la de 2010- en què es programaren fins a 42 concerts en què se seguien les premisses que el Col·lectiu Ovidi Montllor s’havia marcat per crear el festival: la creació d’un circuït de sales que programaren música en valencià i la “professionalització” d’uns músics que, habitualment, s’han de preocupar no només per tocar, sinó també per organitzar els concerts -pels que, a més, en moltes ocasions no cobren-.
“Amb les seues mancances, com tot projecte que s’inicia, estàvem en la direcció correcta”, assenyala Carles Llinares. El coordinador del projecte i cap visible del grup Batà explicava ahir a este diari que, a estes altures de l’any, és ja impossible organitzar la tercera edició del circuit per a esta tardor. El treball, de fet, solia començar sis mesos abans dels primers concerts, però enguany va començar a retardar-se a causa del canvi de govern a Catalunya. “Estàvem pendents que es resolgueren les ajudes de l’Institut Català de les Indústries Culturals [IFIC, la institució que fins ara havia servit com a mecenes de la iniciativa] i, mentre s’aclarien, vam haver de refer tot el projecte”, remarca Llinares. Però fer un pla de viabilitat i refer els indicadors existents no els va servir de res. Des de la nova cúpula de l’ICIC, de fet, ni tan sols es tenia constància del projecte… ni del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor. Així, el coordinador del projecte tractà de posar-se en contacte, segons explica, amb Albert Bardolet, qui dirigeix l’àrea de música de la institució des de l’arribada al poder de CiU. Este li explicà que la institució, a causa de les retallades, no tindria diners per continuar finançant el projecte. Per a Llinares, la crisi econòmica ha significat només una “excusa perfecta” per al govern convergent. En opinió del coordinador del circuit, el govern tripartit català hauria apostat pel So de Sons gràcies a una concepció de la cultura més enfocada a la idea dels Països Catalans com a unitat lingüístico-cultural. En canvi, el sobiranisme de CiU no seria més que una “mascareta nacionalista” que han perdut amb jugades com esta.
Més enllà del canvi de govern a Catalunya, la realitat és que la pèrdua dels a penes 70.000€ que els atorgava la Generalitat ha significat la paralització del projecte, al menys durant una edició: “Per mantindre les condicions del So de Sons, s’ha de mantindre un capital inicial”, defensa el seu coordinador, i “amb unes molletes” [en referència als 70.000€] s’aconseguien finançar 42 concerts “professionalitzats”. El pressupost anual del circuit provenia íntegrament de la subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya: malgrat el fet de tractar-se d’una iniciativa “apolítica” que eixia directament del Col·lectiu de Músics, “cap institució del País Valencià ens ha fet cas”, es queixa Carles Llinares, “excepte alguns ajuntaments, que ens cedien un espai, ens promocionaven o ens posaven mitjans tècnics”. Ara, tocarà esperar a les properes ajudes de l’ICIC o a alguna altra convocatòria que permeta recuperar el circuit l’any que ve: “no està tot perdut”, remata Llinares.
Corren perill altres cites musicals?
El So de Sons ha sigut una de les primeres cites per a la música en valencià que es cancel·la a causa de les retallades al pressupost públic. Però no és l’únic indicador d’una crisi més profunda en el sector: “És evident que hi ha una repercussió en el número de bolos que estan fent-se i en les condicions per les quals es tanquen”, apunta Carles Llinares. També els festivals es veuen afectats per esta situació: ja este estiu, diverses cites, com el Festaborigen de Benissa, han vist retallat el seu pressupost per part dels Ajuntaments de manera considerable respecte a edicions anteriors, davant la seua falta de liquiditat.
Però si hi ha dos cites clau per a la música en valencià al llarg de l’any, eixes són La Gira i la seua culminació, el Feslloch, que porten grups de diversos estils pels diferents pobles del territori valencià fins acabar a un festival de tres dies a la localitat castellonenca de Benlloch. Fonts de la seua organització assenyalaven ahir a l’Informatiu que, malgrat el temps de retallades públiques que es viu als darrers mesos, ni La Gira ni el Feslloch corren -pel moment- perill de ser cancel·lats.
