Cinc anys després del seu darrer treball (Alfabets de futur), el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura presenta nou disc, Música i lletra, un treball que el mateix músic ha qualificat com “un disc de síntesi, un disc d’essència, de concreció”, amb la intenció de fugir d’artificis i embolcalls interferents. *19 de novembre al Gran Teatre de Xàtiva
Feliu VenturaVentura explica els anys de silenci discogràfic (un període en què ha estat centrat en els concerts i en les col•laboracions amb altres músics) perquè, per a ell, és necessari un cert temps per tal de crear una obra de qualitat, unes cançons en les quals pugui tenir especial cura de la música i lletra, d’aquí el títol de l’àlbum. Així, les onze cançons que ara presenta tenen com a característica la fórmula del “menys és més”, i tenen el seu origen en la tradició mediterrània de la riba valenciana, sense deixar de banda l’estètica pop amb continguts compromesos.
D’aquesta manera Música i lletra ofereix cançons com la que obre el disc, Història d’un sofà, on trobem l’orgull dels seus orígens; la denúncia davant la crua realitat a Torn de preguntes; el compromís a País de carretera; l’humor i la sàtira d’El nus de la corbata; l’homenatge a la resistència sahrauí a Lluna de safrà; o la necessitat d’alimentar amb l’esperança la propera generació a Present.
Per a aquesta ocasió, Ventura s’ha envoltat dels músics Borja Penalba (encarregat de les guitarres acústiques, l’acordió i la percussió menor, a més d’exercir de productor), Sara Chordà (al violoncel), Pau Figueres (la guitarra espanyola i l’slide) i Miquel Córdoba (amb el violí i la viola).
El proper 15 d’octubre Feliu Ventura presentarà el seu nou disc Música i lletra a Barcelona, en un concert que oferirà a l’Auditori, a les 21 hores. Les entrades per a aquest concert (15 €) ja es poden adquirir mitjançant el servei del Telentrada de Catalunya Caixa.
Títol: Música i lletra
Autor: Feliu Ventura
Discogràfica: Propaganda pel Fet!
Més informació: www.musicailletra.cat
BLOG del Concert de XÀTIVA: musicailletragranteatre.blogspot.com
* notícies relacionades: entrevista a l’ARA.CAT-ressenya del nou disc
El concert total de Feliu Ventura [LEVANTE-EMV]
22/11/2011 at 5:50 AMContundent i exitós. El recital de dissabte de Feliu Ventura a Xàtiva ja ha pasat a formar part de la col·lecció de moments únics que cantant i seguidors de segur que volen conservar. L’artista xativí ja tenia alguns precedents ben il·lustres: aquell concert de la gira Que no s’apague la llum amb Lluís Llach, igualment al Gran Teatre, no s’oblida fàcilment. Però la de dissabte era una mena d’actuació de maduresa. I també de desig inocultable del cantant per oferir un muntatge molt especial. Ho va aconseguir. L’atronadora ovació del públic, en peu, durants uns quants minuts, va omplir d’emoció Feliu i va fer justícia a un recital enriquit amb les aportacions de Miquel Gil, Sarrià i Gironès (Obrint Pas), Botifarra o el Cor de Xàtiva, entre d’altres. Molt acurat escenogràfica i visualment, el concert tingué moments de màgica efervescència.
Feliu no és Carlos Baute però tampoc un muermo. Assegut en gran part de l’actuació al tamboret dels cantautors, es ficà dret en altres passatges de la nit i no estalvià algun que altre subtil moviment de cos per acompanyar, entre d’altres, El nus de la corbata. Amb aquesta peça de denúncia social amb coartada -ell diu que homenatja Anderssen- els músics de la Nova transformaren l’escenari en una festa. El recital fou dels honestos: aquells en què l’autor repassa pràcticament tot el repertori d’un nou disc, en aquets cas el brillant Música i lletra. Després d’això i d’un recorregut general, als bisos Feliu girà cap a temes molt antics com Prometençal’Única diferència i va fer un nou intent d’acabar la nit amb Que no s’apague la llum. Hagué d’eixir de nou a cantar i, ara sí, acabar precisament amb Adéu, de l’ultim disc. Fòren 22 cançons i dues hores llargues i emotives. Concert total.
«Estic ací després d’alguns anys i 1.400 euros», bromejà al respecte del lloguer de la sala només encetar la nit. «Cante en valencià perquè en valencià em cantava ma mare al bressol. Si això és fer políticaÉ», digué. Durant el concert, la xiqueta Irene Boluda va llegir un text de recolzament a la causa saharaui. El públic va omplir el Gran Teatre de gom a gom.
Crònica sentimental de la nit del 19N
22/11/2011 at 4:30 PMVoldria explicar-vos les sensacions que vaig viure en el meu particular dia de reflexió.
Us estalvie una setmana de nervis i entrevistes fins arribar a la vesprada de dissabte.
Vaig agafar en un grapat les quatre coses que em feien falta (roba, repertoris, etc..) i vaig anar a peu, sol, fins el Gran Teatre de Xàtiva.
Pel camí, al passeig de l’Albereda, vaig començar a ser conscient del que anava a passar aquella nit. Encara em vaig trobar gent regalant-me els seus millors desitjos.
Vaig fer el cor fort i vaig recordar tota la meua infantesa a Xàtiva, olors i sabors i colors. Vaig arribar al «top» dels nervis com si es tractés d’una estrena, bé, de fet ho era.
En arribar al Teatre vaig buscar el meu lloc a l’escenari i em vaig col·locar sobre la marca en forma d’adhesiu de paper blanc amb el meu nom de pila escrit, aleshores vaig mirar cap al pati de butaques i no puc descriure amb sons ni grafies el que allà vaig sentir.
Vaig anar d’un lloc a l’altre del teatre deambulant com una ànima perduda amb una mescla d’incredulitat i nervis, fent veure que escoltava quan em deien coses, no podia concentrar-me ni centrar-me ni –me.
Van començar a provar so algunes de les primeres espases de la música valenciana: Pau Chàfer, Miquel Gil, Botifarra i Xavi Sarrià i Miquel Gil, Eduard Navarro i Tobal Rentero… Seguits pels amics de la Nova i El Cor Polifònic Ciutat de Xàtiva.
Com es preveia anàvem justos de temps. Però una vegada acabada la prova vaig donar les indicacions per buidar l’escenari, tancar el teló i obrir portes.
Al camerino a penes em podia botonar la camisa. De camí a l’escenari unes abraçades finals i a prendre posicions.
Soroll de cotxes i un teló que tarda 30 segons -que pareixen anys- en obrir-se. I allà davant meu un Gran Teatre ple i bategant.
A poc a poc vaig anar sentint-me com bussejant en amni. Començava a gaudir de cada segon mentre anava esborrant mals records per deixar lloc als nous bons moments que m’arribaven en directe. I puc dir que a les dues hores i escaig jo era un dels homes més feliços de l’Univers.
Vull agrair això a totes les persones que m’han ajudat a portar “Música i lletra” a Xàtiva. També a Borja Penalba per haver conduït anys i kilòmetres contra el vent. A Sara Chordà per arrapar-nos l’ànima. A Gabriel Coll per fer-nos volar pel sostre del Teatre. A Quique Pons per fer-ho tot “bonic-bonic”. A Marc Boria per estar tan a prop sempre. A Pau Chàfer, Miquel Gil, Botifarra, Xavi Sarrià, Miquel Gil, Eduard Navarro, Tobal Rentero, Juan Miguel Morales, als amics de Raval Viu i als amics de Melderomer que van vindre a la taula i al llit al primer crit. Al meu estimat amic Francesc per fer entrar la festa major al Gran Teatre amb els amics de la Nova, a Òscar Vila per tornar amb la mateixa lluïsor als ulls que quan “Estels de tela”. A Irene per les seues paraules de l?associació d’Amics del Poble Sahrauí. Al Cor Polifònic per la seua abraçada tèbia. A Xavi Aliaga per comunicar-me. A Xavi Angulo per convertir telefonades en somnis. A Oriol per barallar-se amb els cables per que tot funcionés i a Lluís Boria per la seua llum i les seues llums que fan poètica de la intensitat, els colors i el moviment.
El concert el vaig cloure amb una invocació a l’alegria que mantinc ara encara. Serà un hivern dur que encara ha de durar un temps. Però no ens podem deixar arrabassar els somriures pel poder financer, ni resignar-nos ni claudicar.
Opine que les relacions entre persones són el primer que hem de transformar. Hi ha pocs problemes que no es puguen solucionar en comunitat, en xarxa, entre veïns. I, si encara fa falta, amb “Música i lletra”.
[Foto de Juan Miguel Morales]
El proper Dissabte 26 de novembre, 21 h · Sala de Cambra de l’Auditori de Girona
Valldigna » Blog Archive » ” Història d’un sofà “
10/12/2011 at 12:44 AM