Alfonso Rus Terol, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València, president provincial del PP i de l’Olímpic de Xàtiva Club de Futbol, no perd ocasió de fer pública demostració d’allò que més li agrada representar: el puto amo. Tot i que per a ser puto amo com cal és menester tenir un mínim nivell d’intel·ligència. I ell no és gaire intel·ligent. Només és “atrevit”. I els atrevits solen ser inconscients, i sovint enlluernen la clec i alguns cretins amb eixides de coet borratxo i altres improvisades excentricitats. Com ara en la passada inauguració de la Fira de Xàtiva de Xàtiva, quan s’hi va vanagloriar de no seguir el guió que li havien escrit perquè «jo no sé llegir». I la gent va riure-li la boutade. Encara que és cert: és un ignorantot. Però atrevit. I no té gens de categoria política. Per això davant l’intent de debatre el futur de les diputacions provincials, ell, que n’és l’amo, diu que qui pose en qüestió l’ens provincial es quedaràsense paga i sense subvenció. Com si la Diputació fóra la seua empresa i ell el puto amo. Però amb prou faenes arriba a capatàs. I capatàs de pa i meló. Per això quan algú intenta parlar de política davant seu, ell conta un acudit estúpid o amolla un desficaci. D’on no hi ha, no se’n pot traure.
Avui, però, figura que és el puto amo. A Xàtiva i en el seu partit. A Xàtiva practica una política de cacic, anacrònica i rància, impròpia d’un país democràtic. En conseqüència moltíssima gent li alça el pet i li balla l’aigua a l’espera d’un favor polític, i el vota per no perdre aqueix favor o el lloc de treball que ocupa precàriament en alguna de les institucions públiques que el puto amo controla al seu capritxo. Tothom el lloa perquè és el puto amo. Tanmateix, al puto amo se’l tem, però no se’l respecta. Se’l tem mentre ocupa el poder i reparteix favors a canvi de vots. Però no hi ha mal que cents anys dure ni puto amo que siga etern. I menys encara en la política. I l’estrella Alfonso Rus ja està en declivi. Fet i fet, si no haguera estat pels controvertits vots búlgars, poster a hores d’ara si parlaríem d’ell seria com a andròmina reballada al femer dels polítics desbaratars. Així doncs, quan Alfonso Rus ja no serà puto amo de res, els qui ara, per necessitat sobretot, li alcen el pet i li riuen la ignorància, quan ja no podrà atemorir-los amb les seues amenaces de puto amo, llavors, com que li tenien més por que respecte, el deixaran de banda com si fóra un empestat. Com se sol dir, quan el veuran els xiquets l’aücaran i els gossos se li pixaran en el camal. Ha estat sempre així amb els qui han volgut ser puto amo en comptes de persona com cal. I ell, de més a més, no té intel·ligència per a ser puto amo. A tot estirar capatàs, un capatàs bafaner i bocamoll, atrevit i ignorantot. I el que perviu d’aquesta gent sol ser en forma de mofa o d’escarniment.
