Segons aquest col·lectius, durant els primers dies legislatura, l’alcalde del PP a l’Ajuntament de Gandia, Arturo Torró ho ha deixat clar, primerament, rumors sobre la urbanització (amb hotels i camps de golf inclosos) de la platja de l’Ahuir, una de les poques intactes de la Safor. Però després ha arribat el tancament i acomiadament dels treballadors de la televisió pública de Gandia».

A més a més, «l’anunci de privatització de les escoletes infantils, atac directe a les famílies més humils de la ciutat i justament per això les menys influents políticament;l’organització d’un espectacle de tortura i assassinat d’animals (una “corrida”) que feia molts anys que ens havíem espolsat de la ciutat i que ningú demana; la construcció d’una platja privada en un espai de l’autoritat portuària,…»

 

“Comprar y vender, nunca fabricar”: així alliçonava Torró a un dels seus fills en una entrevista de ràdio setmanes abans d’esdevindre flamant alcalde de la capital de la Safor.

 

Aquest consell patern, que hauria de semblar una confessió de culpabilitat d’una vida dedicada a l’especulació salvatge a costa de la classe treballadora, era un dels principals motius d’orgull exhibits impúdicament durant la campanya electoral del PP gandià, segons els col·lectius de l’Esquerra Independentista.

 

Consideren que «és així com Torró, gràcies a una campanya finançada a partir de la seua sospitosa fortuna personal, aconseguia una alcaldia que se li havia estat escapant al PP en els últims comicis»

 

I és que «Torró ha cregut descobrir que especular amb la nostra raquítica democràcia és més enriquidor que fer-ho amb els seus negocis!» reamarquen els Independentistes de la Safor i Endavant-la Safor