Home // * LAS PROVINCIAS // L’Església del Monestir de la Valldigna recupera els seus florons

L’Església del Monestir de la Valldigna recupera els seus florons

Un equip de l’Institut de Restauració de la Generalitat treballa aquestes peces originàries del temple. L’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat està restaurant en els seus tallers de València i Castelló sis florons originaris de l‘Església del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, segons va informar la Generalitat en un comunicat. La consellera de Turisme, Cultura i Esport, Lola Johnson, va assegurar ahir que amb la restauració d’aquestes rellevants peces s’està donant «un pas més per a la conservació del nostre patrimoni cultural més preuat» i ha afegit que recuperar el conjunt del Real Monestir és «una picada d’ullet a la cultura i a la història».
La Fundació Jaume II el Just, que és l’encarregada de finançar la restauració, va adquirir al desembre de l’any passat a la Parròquia de Sant Joan Evangelista de Benifairó de la Valldigna ( a València ), sis florons originaris de l’Església del Monestir de la Valldigna, que es trobaven guardats en la Parròquia. Johnson va subratllar a les seves declaracions d’ahir que l’ Institut Valencià de Restauració és «sens dubte un dels pilars fonamentals amb què expliquem a la Comunitat Valenciana en la recuperació i posada en valor de tot el nostre patrimoni històric-artístic».

Fusta i pa d’or


Els sis florons del Monestir són tots de fusta de pi *policromada i pa d’or. Dos d’ells són de major grandària (150×80 centímetres) i presenten una profusa decoració barroca, a força d’elements vegetals, geomètrics i figuratius com vuit caparrons d’àngels. Els altres quatre són de menor grandària i presenten dues decoracions diferents i sense elements figuratius. Aquests florons que s’estan recuperant formaven part del conjunt de set *florones que estaven col·locats en les voltes de l’Església del Real Monestir de Santa María de la Valldigna, tres d’ells en la nau central, dues a tots dos braços del creuer i dos en el presbiteri, del que es desprèn que un es va perdre o es desconeix el seu parador. A l’església del Real Monestir roman encara el de la cúpula del creuer, que com era de grans dimensions no va poder ser desmuntat.

Posted in * LAS PROVINCIAS

Deixa un comentari

css.php