Home // * ValldignaDigital // … qui puguera tenir-la de nou

… qui puguera tenir-la de nou

11/12/2010 6 comments

La Font de records i vivències de balls, de fotos i jocs.

La Font dels homes assentats carasol
els dies fresquets de lhivern;
per lestiu baix del cedre
xarrant i mirant a la gent que passa pel pont.

La Font que es vestia de blanc i de roig,
per festes lluïa com mai;
la volíem com era: pedres, arena, rajoles i calç
les plantes, les roses i el banc al voltant.

La Font que tots coneixíem
era única, no hi havia altra igual;
la créiem per sempre i ara no està.
El dret a ser intocable,després de tants anys
no el tenia guanyat?

Al vore les màquines destruint-nos la Font
alguna cosa dins nostre també es trencà
puix llàgrimes, tristor i impotencia
sentiem mesclats.

Ara el seu record ens dol ens dol
perque era el centre
ens dol perque era el lloc,
el lloc de cites i encontres
d’amics, de parelles, d’infants
i al perdre-la, perdem també identitat.

Mirant-la ara, amb eixe grapat de metall
sentim que ja no és la nostra Font Gran,
sentim enyorança, enyorança i pesar
perquè ens dol en mig lànima no haver-ho parat.

Qui poguera tenir-la de nou!

MARIA TALENS [ESTIU 2010]

Posted in * ValldignaDigital
css.php