Una de cada 5 diòcesi espanyoles està regida per un prelat del País Valencià
La pròspera pedrera valenciana de bisbes – El seminari, principal viver, dóna senyals de debilitat
Els dotze que governen diòcesis és previsible que augmentin aviat, ja que els dos auxiliars de València (Esteban Escudero i Enrique Benavent) són veterans i fa temps que entren en ternas per a ascendir a alguna seu. El poder episcopal valencià s’aferma a més amb quatre bisbes emèrits (el cardenal Ricard Maria Carles, José Gea Escolano, Rafael Sanus i Antonio Vilaplana).
L’ascens del fins a ara bisbe auxiliar de València Salvador Giménez Valls (Muro d’Alcoi, 1948) a titular de la diòcesi de Menorca ha confirmat la importància històrica de la pedrera episcopal valenciana. En l’actualitat, tretze de les 71 diòcesis espanyoles estan governades per prelats nascuts a la País Valencià, el que representa el 18,3%No obstant això, les incorporacions en els últims anys al club de la mitra i el bàcul han estat escasses -el nombre de sacerdots valencians amb seu episcopal és el mateix que fa cinc anys-, dada que pot donar indici de cert esgotament de la pedrera. Aquest fet vindria motivat per la crisi vocacional i el conseqüent desgast en la incorporació de nous clergues. El seminari diocesano de Montcada continua sent un dels més nombrosos d’Espanya, però ha perdut pes específic en el mapa general en comparació dels de Madrid (s’ha unit a més uneixo a Getafe), Toledo o Sevilla. El centre valencià ha gaudit així mateix de bona fama en la resta del país pel seu nivell formatiu; per aquest motiu les seves promocions hagin estat viver habitual per a la jerarquia catòlica espanyola. Si, en proporció, el pes de la Comunitat Valenciana dintre de l’episcopat és superior al que suposa la seva població (de ser el 10% del cens espanyol a ser el 18,3% dels bisbes), els prelats nascuts entre el Sénia i el Segura no actuen com grup de pressió quan acudeixen a Añastro (la seu de la Conferència Episcopal Espanyola). I menys en els últims anys. Fa temps solien celebrar algun menjar conjunt quan anaven a les assemblees plenàries de la CEE, però això va passar a la història. Especialment, en els últims anys, quan les divisions ideològiques entre els bisbes s’han fet més evidents a l’augmentar la seva presència en la vida política. Aviat seran dotze Els tretze bisbes valencians amb comandament en plaça prompte seran dotze, doncs Antonio Cañizares serà substituït al juny a Toledo, seu que continua administrant fins que Braulio Rodríguez prengui possessió. Però el poder del cardenal Cañizares, potser menys evident a Espanya després del retorn de Rouco Varela a la presidència de la CEE, no minva, doncs ha passat a formar part del Consell de Ministres del Vaticà com president de la Congregació per al Culte Diví. És l’únic espanyol amb tan alt rang, que confirma la seva proximitat amb Benedicto XVI
ValldignaDigital-CONTRAPUNT: El paper de l'Església valenciana en el genocidi cultural valencià
25/05/2009 at 1:43 AMSi és fixeu bé, res te que veure el paper que te l’Església als diferents territoris de parla catalana, mentre el culte en Català està garantit als Bisbats d’Eivissa, Menorca i Mallorca a ses Illes, i també als bisbats i arquebisbats principatins, així com a la diocèsis de Tortosa, a l’Arquebisbat de València i als Bisbats d’Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló, no solament no està garantit, qualsevol intent dels moviments cristians en per tal de garantir la normalització lingüística de litúrgia catòlica es reprimida, i si més no, censurada, cas de la revista “Saó” o d’algunes de les reivindicacions del Col·lectiu “Els Rectors del dissabte”. –
Tribuna.cat -Ascens del nunci. Manuel Monteiro de Castro deixarà la nunciatura a Madrid per passar a ser el número dos del “ministeri” que bàsicament s’ocupa del nomenament de bisbes (Congregació per als Bisbes), amb la qual cosa serà la mà dr
23/08/2009 at 10:15 AMEncara que des de feia temps se’n parlava que marxava, no va ser fins divendres que es va confirmar que el nunci de la Santa Seu a l’Estat Espanyol havia estat nomenat secretari de la Congregació per als Bisbes.
Manuel Monteiro és un arquebisbe portuguès, format a l’escola diplomàtica, que abans d’arribar a la important nunciatura d’Espanya havia exercit diverses responsabilitats a altres països. Eclesiàstic tímid, dialogant i afable de tracte, molt tradicional, proper a l’Opus Dei, Monteiro ha estat nunci durant gairebé deu anys. Va substituir el controvertit nunci hongarès Lajos Kada, de trist record, i en la seva etapa ha intentat ser conciliador amb els successius governs, tot i que va ser “cridat a consultes” pel Govern del PP i també pel del PSOE. Aquesta posició moderada li ha comportat duríssims atacs dels sectors ultraconservadors eclesials que l’han crucificat constantment i també de l’ínclit locutor de la cadena radiofònica de l’Església que el va acusar de ser “maçó”; locutor al qui, literalment, li queden pocs, comptats, telediarios.
Durant aquest llarg període, la gran majoria dels nous bisbes que han estat nomenats a l’Estat espanyol responen a un perfil molt conservador. Tot amb tot, encara que teòricament el nunci té un paper clau en el nomenament de bisbes ja que és qui presenta les ternes de candidats, l’enorme pes del cardenal Antonio Maria Rouco ha estat determinant en molts casos. Per això, malgrat les aparents bones relacions, Rouco i Monteiro han mantingut un pols soterrat que explicaria algunes de les decisions i dels retards més controvertits en el nomenament de bisbes a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Pel que fa a les relacions amb Catalunya, el nunci Monteiro ha fet esforços per entendre el tarannà i el perfil propi de l’Església catalana. Tal com analitza encertadament el director de Foc Nou, Jordi Llisterri, Manuel Monteiro ha parlat sempre en català i coneix de primera mà molts elements que el seu predecessor Lajos Kada ni es va molestar a contrastar mínimament.
Una de les dites més recurrents a l’hora de parlar del Vaticà és que “de Roma ve allò que a Roma va”. Des d’aquesta òptica, és clar que la Congregació per als Bisbes tindrà a partir d’ara una informació més actual i objectiva de la situació de l’Església espanyola i catalana.
Diari de Girona -L´arquebisbe italià Renzo Fratini és nomenat el nou nunci apostòlic a Espanya. Té de base una formació de diplomàtic i ha exercit la seva funció al Japó, Etiòpia i Grècia, entre altres, i substituirà Monteiro de Castro
23/08/2009 at 10:19 AMMADRID | EUROPA PRESS/DDG
L’arquebisbe italià Renzo Fratini va ser nomenat ahir nunci apostòlic a Espanya substituint així el monsenyor Manuel Monteiro de Castro, qui va confirmar la seva tornada a Roma el mes de juliol ?passat, segons va informar l’Oficina d’Informació de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
Fratini va néixer a Macerata (Itàlia), el 25 d’abril de 1944. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 6 de setembre de 1969 i és doctor en Dret Canònic. El 1974 va ingressar en el servei diplomàtic de la Santa Seu i va desenvolupar les seves funcions en les seus del Japó, Nigèria, Etiòpia, Grècia, l’Equador, Jerusalem i Palestina i França.
El 7 d’agost de 1993 va ser nomenat Nunci Apostòlic al Pakistan. Després va ser nomenat Nunci Apostòlic a Indonèsia el 8 d’agost de 1998 i el 24 de juny del 2003 se’l va nomenar també representant del papa a Timor Oriental.
Des del 27 de gener del 2004, va ser nunci apostòlic a Nigèria, càrrec que mantenia actualment. A més de l’italià, parla espanyol, francès i anglès.
Fratini succeeix en la Nunciatura Apostòlica a Espanya monsenyor Manuel Monteiro de Castro, que va ser nomenat secretari de la Congregació per als Bisbes. Abans de prendre possessió del seu nou càrrec a Roma, Monterio de Castro s’acomiadarà oficialment amb la celebració d’una Missa Solemne que tindrà lloc el diumenge 30 d’agost.
D’aquesta manera, Fratini arriba a Espanya amb la tasca immediata de cobrir les vacants de les seus episcopals de Valladolid i Oviedo, i d’aquelles que es quedin sense titular per ser aquests promoguts a altres seus o per complir l’edat de retirar-se.
Funcions que durà a terme
El nunci s’encarregarà, entre d’altres coses, de proposar els noms dels candidats a bisbes així com instruir el procés informatiu dels quals han de ser promoguts, a més de fomentar les relacions entre l’Església i l’Estat Espanyol, segons es desprèn del Codi de Dret Canònic.
En l’àmbit intern, el nou llegat pontifici haurà d’informar al Papa sobre la situació de les esglésies particulars, així com prestar ajuda i consell als bisbes. També fomentarà, en aquest cas, les relacions amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Una altra de les funcions importants serà la de fomentar les relacions de l’Estat espanyol amb el Vaticà i defensar juntament amb els bisbes davant les autoritats estatals tot el que pertany a la missió de l’Església. En aquest sentit, Fratini serà una figura important en els problemes que se suscitin dels acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol i, en cas de modificació, serà ell la persona que lideri la negociació.
Tribuna.cat -El bisbe de Solsona ha presentat la renúncia
23/08/2009 at 10:21 AMEl passat juliol, el bisbe de Solsona, Jaume Traserra, ha complert 75 anys i, tal com és preceptiu, ha presentat la seva renúncia mitjançant una carta adreçada al nunci de la Santa Seu. S’inicia, doncs, el procés del seu relleu que pot durar un cert temps, normalment més d’un any i fins i tot pot arribar a dos.
Jaume Traserra és bisbe de Solsona des de l’any 1991. Li va tocar substituir l’enyorat bisbe Antoni Deig, molt popular pel seu tarannà proper i senzill i per la seva indefugible catalanitat. Traserra té un altre estil i segurament per això alguns sectors, com ara el Fòrum Ondara, han criticat la seva manera d’actuar. Tot amb tot, ha hagut d’afrontar els greus problemes d’una diòcesi gran en territori, amb molts capellans en edat de jubilació, despoblada i amb importants mancances de tot tipus. Temps hi haurà per fer el balanç del qui, curiositats del destí, ha estat un dels substituts no només del bisbe Deig sinó també d’Enrique Tarancón.
S’inicia, per tant, el llarg i complicat mecanisme de nomenament d’un bisbe a Catalunya. I, com ja és habitual, tornaran a produir-se pressions, interferències de tota mena i intents dels sectors més ultraconservadors de la Conferència Episcopal Espanyola per nomenar un bisbe que formi part dels “quintacolumnistes” que, sense cap recança, intenten anorrear i desnaturalitzar el perfil propi de la mil·lenària Església catalana.
El relleu del bisbe Traserra, a més, coincidirà amb el canvi de nunci de la Santa Seu a Espanya. Com recordaran els lectors de Tribuna, el portuguès Manuel Monteiro de Castro ha estat nomenat secretari de la Congregació per als Bisbes, però encara no es coneix qui serà el seu successor.
Es parla de l’actual nunci a Nigèria, l’italià Renzo Fratini. Encara trigarà un temps, entre altres raons perquè ha d’obtenir els avals diplomàtics, com ara el placet del Govern espanyol. En qualsevol cas, el nou nunci aterrarà en la seva nova destinació sense conèixer quina és la realitat de les diferents diòcesis i caldrà veure quines influències rep. Si guanyen, per entendre’ns, els qui li presentaran una realitat volgudament uniforme o els qui li faran entendre que hi ha moltes tradicions eclesials i diverses esglésies, amb una llarga història i identitat. Aquesta doble perspectiva també existeix a casa nostra, per això és molt important que les institucions, els moviments i tothom estigui molt alerta en relació amb el relleu del bisbe de Solsona i, alhora, pel que fa al nou nunci.
Valldigna Digital » Arxiu » El bisbe valencià Joan Antoni Reig i Pla investigat per homòfob
14/05/2012 at 4:30 AM{Conferència Episcopal Tarraconense} Els 12 bisbes catalans participen en una audiència privada del papa Francesc [L'AVUI]
08/03/2014 at 12:21 PMEntreguen al papa un document firmat per tots el 2011 en què reafirmen la identificació de l’Església catalana amb la llengua, la cultura i la identitat del país
“Ho hem parlat tot”, coincideixen el bisbe Pardo i el cardenal Sistach 08/03/14 02:00 – ROMA – ALBA SIDERA
Els dotze bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van participar ahir en l’acte més esperat de la seva estada a Roma, l’audiència amb el papa Francesc. L’objectiu de la trobada, que va durar una hora i mitja i va ser a porta tancada, era posar al dia el màxim cap de l’Església catòlica de l’estat de les diòcesis catalanes.
Sortint de l’entrevista amb el sant pare els bisbes van rebre la premsa a la plaça de Sant Pere del Vaticà, entremig d’alguns turistes que aprofitaven el sol que aquests dies juga a cuit i amagar a Roma. Ja dels somriures dels religiosos se’n podia deduir que la reunió havia estat positiva. El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va confirmar les impressions dient: “Estem molt contents, la trobada amb el sant pare ha anat molt bé”, perquè Francesc havia “escoltat els bisbes catalans”.
Tot somriures
En la trobada amb la premsa, al cardenal Sistach l’acompanyava, també somrient, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va definir Francesc com “un home sant, un home piadós, un pastor”, i hi va afegir: “Ja ens agradaria ser com ell.” Però, de què van parlar els bisbes catalans amb el sant pare? De l’evangelització, de la crisi econòmica, de l’important paper que fa Càritas per compensar la pobresa, i, també, de la situació política catalana, és a dir, de la voluntat majoritària del poble de Catalunya de fer una consulta per decidir democràticament el seu futur.
Tant en l’audiència papal com en les reunions amb els representants dels diferents dicasteris vaticans al llarg de tota la setmana, aquest tema ha planat sobre els solideus episcopals.
En declaracions a aquest diari, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, en referència a si havien parlar amb el papa del procés d’autodeterminació del poble català, va respondre: “Hem parlat de la situació cultural, política, social; hem pogut comentar-ho tot. Hi va afegir, però, que per respecte al pontífex hi ha una “reserva” que impedeix revelar el contingut explícit de les converses. El mateix cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va admetre “haver parlat de tot, de tot el que succeeix i interessa Catalunya i els nostres fidels”.
Els bisbes catalans van poder parlar amb el sant pare de la crucial situació que està vivint Catalunya, explicar de primera mà els fets i expressar els seus anhels i malestars. La confidencialitat que imposa el protocol no permet saber quina ha estat exactament la reacció del pontífex, però el tarannà de Francesc i la satisfacció dels bisbes semblaven indicar que el sant pare no s’havia limitat només a escoltar amb atenció.
Document de país
El que sí que va transcendir és que els prelats van entregar al pontífex una còpia del document Al servei del nostre poble, firmada per tots els bisbes catalans el 2011 i en què es reafirmaven en la seva identificació amb la llengua i la cultura pròpia del país, i amb el fet diferencial català. Aquest document es va fer públic 25 anys després del famós Arrels cristianes de Catalunya, en què els bisbes catalans van reivindicar la cultura catalana com a pròpia i van apostar per una Església catalana que tingués en compte el fet nacional. Fonts pròximes als bisbes van explicar ahir a aquest diari que “efectivament es va posar molt interès a fer saber al papa que aquest document reflecteix el que pensen els bisbes sobre la situació i la identitat catalanes”.
També van lliurar al papa Francesc els quinze volums que s’han publicat fins ara de la col·lecció Clàssics Cristians del Segle XX, que ha editat la Facultat de Teologia de Catalunya, amb la versió catalana dels textos dels principals teòlegs contemporanis. Segons va dir el cardenal Sistach, “aquests presents han servit perquè el papa vegi també la nostra cultura”. I que tenim llengua pròpia.
La trobada dels bisbes catalans ha estat també marcada per la nova manera de fer de Francesc, que els prelats han pogut comprovar de primera mà. El papa, a diferència dels seus antecessors, ha convertit les trobades ad limina amb els bisbes d’arreu del món en jornades de debat sobre els problemes locals de les seves diòcesis, i no pas en audiències alliçonadores.
I, de fet, el que remarcaven més ahir tots els bisbes catalans era la satisfacció i gratitud cap al sant pare per haver-los escoltat amb tant d’interès. El cardenal de Barcelona, a més, es va mostrar satisfet perquè des del Vaticà “confien en nosaltres”.
Amb el papa també van parlar de la preocupació de l’Església per la creixent secularització de la societat. Sobre aquest punt, el cardenal Sistach va voler deixar clar que sempre es diu que a Catalunya les coses van “molt malament” i que en realitat “van malament com a tot arreu”.
Altres bisbes, com l’arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, Braulio Rodríguez, no es van mostrar tan respectuosos amb la confidencialitat que imposen les audiències papals i, sortint de la trobada que els representants de la Conferència Episcopal Espanyola van fer amb Francesc dimecres, va assegurar que “el papa està preocupat per una possible secessió”, referint-se a Catalunya. La realitat, però, és que el Vaticà està guardant un silenci imparcial i diplomàtic que, per més que molesti a la conservadora CEE, s’acosta més a una voluntat de no-intromissió i, per tant, de respecte cap al procés d’autodeterminació del poble català.
La pressió de la cúpula eclesial espanyola coincideix amb la diplomàtica. El ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, havia aprofitat la reunió amb el secretari d’estat del Vaticà, Pietro Parolin, per exposar la visió del govern del PP en el procés sobiranista: “Tant al Vaticà com a la Unió Europea hi ha gran preocupació pel referèndum català.” Margallo va insistir que “els fenòmens de desintegració van en el sentit contrari al que és la història i l’aspiració d’Europa”.
LES FRASES